diumenge, 28 de gener de 2018

L'abandonament escolar prematur a Figueres i l'Empordà

Fa pocs dies la Fundació Catalunya Europa/Empordà donava a conèixer les conclusiosn de la taula rodona Joves i Futur: causes i efectes de l’abandonament escolar prematur. Unes conclusions que senyalen una greu problemàtica amb una gran incidència social i econòmica a Figueres i l'Empordà, alhora que apunten vies d'actuació per afrontar-la.



CONCLUSIONS

PLANTEJAMENT INTRODUCTORI DE LA TAULA RODONA:
Es defineix l’abandonament escolar prematur (AEP) com la proporció de persones entre 18 i 24 anys que no segueixen uns estudis reglats i que no han assolit cap titulació acadèmica per sobre de la secundària obligatòria (a Espanya, l’ESO). El 2010, el Consell d’Europa va incloure, com un dels objectius estratègics del programa Europa 2020, que la taxa no superés en cap país membre el 10%. Es considera que una taxa elevada d’AEP constitueix un obstacle per a la constitució d’una societat madura i pròspera.
A Catalunya, l’any 2016 la taxa d’AEP fou del 18%, a Espanya del 19,4% i a la Unió Europea del 10,8%. A nivell territorial disposem de les dades de la taxa d’escolarització als 17 anys que publica anualment l’IDESCAT.
L’evolució de la taxa d’escolarització a Figueres en el període 2012-2015 experimenta una davallada important, al passar del 75,8% l’any 2012 al 62,1% l’any 2015. Un indicador altament alarmant d’una de les causes del mercat de treball poc qualificat que té Figueres. La desescolarització als 17 anys a Figueres creix any rere any i s’ha situat l’any 2015 en una xifra d’extrema gravetat, el 37,9%, només superada per Salt (44,7%) i per Sant Adrià del Besós (38,1%), aquesta per només dues dècimes, convertint Figueres en la 3a ciutat catalana en des escolarització als 17 anys.
L’evolució creixent de la desescolarització als 17 anys, prop de 200 joves anualment, fa que desprès la taxa d’abandonament escolar prematur a Figueres, també, sigui de les més altes de Catalunya i un dels problemes socials més greus per combatre.
L’Alt Empordà amb una taxa d’escolarització, l’any 2015, del 71,4% es situa com la comarca de Catalunya amb el percentatge de desescolarització més alt, el 28,6%.
Es tracta, doncs, d’ una temàtica amb gran transcendència social. D’aquí que la taula rodona amb experts d’àmbits diferents però molt interrelacionats vol ser una contribució per afrontar i cercar respostes a la problemàtica social i econòmica que representa l’abandonament escolar prematur a Figueres i l’Alt Empordà.



Figueres és la 3ª ciutat catalana en desescolarització als 17 anys

 










Font: Idescat i Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

L’evolució de la taxa d’escolarització a Figueres en el període 2012-2015 experimenta una davallada important, al passar del 75,8% l’any 2012 al 62,1% l’any 2015; del mateix nivell que l’Alt Empordà (sense Figueres) l’any 2012, a un diferencial negatiu de 14 punts l’any 2015. En relació a Catalunya, d’un diferencial negatiu de 8,3 punts l’any 2012 a -20,6 punts l’any 2015.
Uns indicadors altament alarmants que representen una de les causes del mercat de treball poc qualificat que té Figueres. La desescolarització als 17 anys, que creix any rere any, s’ha situat a l’any 2015, en una xifra d’extrema gravetat del 37,9%, només superada per Salt (44,7%) i per Sant Adrià del Besós (38,1%), aquesta per només dues dècimes. L’evolució creixent de la desescolarització als 17 anys, prop d’un 40%, l’any 2015, és un dels problemes més greus a combatre.
Els tòpics i qüestions proposats per iniciar les intervencions dels membres de la taula i orientar el debat són, inicialment:

1) Pere Gifre: No ser capaços de retenir el 18’9% dels joves en el sistema educatiu més enllà del que obliga la llei, és un fracàs del sistema educatiu? Quines serien les causes de l’AEP que s’originen en l’àmbit escolar, és a dir, què determina qui abandona i qui no (escola, característiques individuals de l’alumne, família, entorn,...? Quina relació té l’AEP amb el fracàs escolar? És un fenomen només escolar?

2) Jesús Quiroga: La taxa d’AEP està condicionada per la taxa d’atur i/o per les perspectives laborals del jove? Un mercat laboral amb llocs de treball de baixa qualificació afavoreix l’AEP o a la Inversa, una taxa alta d’AEP fa que es creïn llocs de treball poc qualificats? 

3) Maria Solés: Quines intervencions es poden fer des de l’àmbit socio-educatiu per lluitar contra l’abandonament escolar? L’experiència del projecte socioeducatiu Ksameu.
_______________________________________________________________
Aportacions des de l’àmbit escolar:

El 19% d’alumnes que no segueix estudis després de l’ESO és un fracàs global del sistema, no només del sistema educatiu. Per tant, les solucions també hauran de ser globals.

Hi ha més d’un 10% de l’alumnat que no obté el grau d’ ESO. Cal afrontar la precarietat de recursos augmentant l’oferta. Hi ha d’haver una oferta formativa pública superior en places d’UEC (Unitat d’Escolarització Compartida) i, sobretot, una oferta diversificada per poder mantenir dins el sistema nois i noies que no tenen cabuda en l’actual sistema reglat (30 alumnes a l’aula, sis hores diàries de classe ...)

A Batxillerat i Cicles Formatius les taxes brutes de graduació són del 52,4% a batxillerat i del 25% de CFGM.

No hi ha una «piràmide», hi ha un “as de piques”: base ampla a ESO, tancament i reducció a CFGM i CFGS i augment en graduats universitaris. Una societat «industrial» ha de tenir una estructura formativa en forma de piràmide: base ampla amb ESO, una mica menys de CFGM, menys de CFGS i menys de graduats universitaris.
Les causes de l’abandonament escolar prematur son múltiples i mai es pot atribuir a una sola (programes acadèmics massa vegades allunyats de la realitat i dels interessos dels alumnes; famílies amb dificultats per fer seguiment dels estudis dels fills; entorns amb molts elements per interactuar -mòbils, xarxes socials, elements que poden distreure l’atenció-,...). En alguns sectors, no es veu l’ensenyament com l’ascensor social que havia estat. Les expectatives de millora social a través de la formació han disminuït en les últimes generacions.

Recursos. Caldria augmentar l’aportació en relació al PIB per habitant i despesa per alumne a Secundària, tot i que no tot han de ser els diners. Catalunya té una aportació a Secundària segons PIB superior a Finlàndia, Alemanya, Islàndia ... En canvi, de manera general el 4,90% del PIB és inferior al 5,71% de la mitjana dels països de l’OCDE.

Docents. Caldria millorar el model d’accés a la funció i professió docent, amb més exigència en la preparació i amb una inserció professional adient (professor resident en pràctiques-MIR). Millorar la percepció social del professorat a la societat. Cal treballar per donar prestigi social al professorat. Una societat es valora pel treball dels seus mestres i professors.

Societat i famílies. Estem immersos en un canvi sociològic important en les unitats familiars. Ha d’augmentar, en general, la responsabilitat dels pares envers els fills i l’ensenyament, millorant la participació de les famílies en la vida dels centres (eleccions al consell escolar! 3%!, participació a les AMPES, quan no és obligatòria la quota: 25-30%!); incrementar la dedicació als fills/es, en quantitat i en qualitat de temps.

_______________________________________________________________


Aportacions des de l’àmbit ocupacional:
Les dades recents sobre atur juvenil a Catalunya:
  • de 16 a 19 anys: 40’2%
  • de 20 a 24 anys: 28’4%
  • de 25 a 29 anys: 14’9%
La franja de 16 a 20 anys requereix intervencions que permetin construir ponts entre el mon educatiu i el laboral, per fer possible una formació i qualificació laboral que permeti l’accés a una feina. Programes de Garantia Juvenil.
Hem de tenir presents variables com l’entorn socioeconòmic de les famílies, no és el mateix formar part d’un entorn familiar amb recursos o sense. No som ni danesos ni finesos. És preocupant el que s’observa en l’entorn empordanès pel que fa a les dades sobre renda garantida.
És important centrar les intervencions en l’apoderament i acompanyament dels joves.


Aportacions des l’àmbit socio-educatiu:
Com a comunitat educativa i social tenim reptes que hem d’afrontar per capgirar aquesta situació : 

    • 1.- Respondre als factors prioritaris, per evitar l’abandonament

    • 2.- Dissenyar i posar en pràctica programes efectius orientats a evitar l’absentisme

    • 3.- Afrontar les desigualtats escolars, educatives i socials dels joves

    • 4.- Fer visible, al o la jove, les possibilitats més altes a les que pot arribar

    • 5.- Elevar la consciència social del valor de l’educació i de la cultura

    • 6.- Creure’ns que tots tenim un paper, tots i totes podem tenir un rol en aquest tema al servei dels joves de la ciutat

    • 7.- Ser optimistes 



10 CONCLUSIONS A PARTIR DE LES DIFERENTS APORTACIONS I DEBAT:
  1. L’AEP no és només un fenomen escolar. És un fenomen complex en el que intervenen causes de tipus individual i social.
  2. És doncs indispensable afrontar el problema de forma global, donar respostes de forma conjunta i fer-ho a partir de la col·laboració entre diferents àmbits i departaments de l’administració (Ensenyament, Salut, Ocupació, Serveis Socials,…). S’han de construir ponts entre institucions educatives, socials i ocupacionals.
  3. Des del sistema educatiu cal treballar amb els ajuntaments per donar resposta a les necessitats del territori, en particular el tema de la formació professional: manca de places, oferta desajustada, currículums desfasats,... A cicles formatius de grau mig la taxa d’abandonament és superior al 25%.
  4. La participació de les famílies, la relació amb les famílies per afrontar les dificultats dels alumnes és molt important.
  5. Per combatre l’absentisme i la des escolarització, cal actuar a 5è i 6è de primària i a 1er i 2on d’ESO. Importància de l’etapa d’educació primària per prevenir.
  6. En els últims anys s’ha perduts recursos educatius i socials que s’haurien de recuperar (aules d’acollida i suport lingüístic, plans d’entorn, escoles taller,….)
  7. Mirar i escoltar. Entendre i atendre les noves necessitats dels joves: apoderament i acompanyament individual.
  8. Els resultats del projecte socioeducatiu Ksameu que es va exposar a la taula rodona, demostren que caldria potenciar intervencions d’aquest tipus per acollir i acompanyar joves amb necessitats educatives i de formació, complementàries a l’escola. En qualsevol cas, no poden substituir el que s’ha de fer des de l’escola i molt abans de que es manifesti el problema.
  9. Els entorns socioeconòmics amb oferta de llocs de treball de baixa qualificació, com seria el cas de Figueres i l’Alt Empordà (sector serveis) fomenten l’AEP, ja que rebaixen les expectatives dels joves respecte el seu futur laboral i econòmic.
  10. Cal millorar la preparació dels agents educatius per afrontar la prevenció i intervenció en l’AEP. Nou model de formació docent tant a primària com a secundària.

Figueres, gener de 2018
Delegació de la Fundació Catalunya Europa a l’Empordà


diumenge, 21 de gener de 2018

diumenge, 7 de gener de 2018

Figueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i social

La crisi econòmica, iniciada l’any 2008, posava fi a uns anys de bonança i  creixement econòmic, impactant de forma desigual a les economies locals. A partir de l’anàlisi dels indicadors econòmics i socials es fa un diagnòstic de la ciutat de Figueres, tant de l’impacte de la crisi com dels efectes ara quan l’economia expressa uns primers símptomes de millora. La crisi econòmica ha comportat un augment de la pobresa i de les desigualtats socials, provocant una bretxa social i econòmica tant a nivell intern com en la comparativa territorial dins la xarxa de ciutats catalanes. A partir de la situació socioeconòmica actual es planteja la necessitat d’un canvi de model productiu.





diumenge, 19 de novembre de 2017

L'alcalde Abdon Terradas i el Castell

Al llibre El Castell de Sant Ferran: u nentorn natural i quatre personatges hi publico el capítol L'alcalde Abdon Terradas i el Castell, un relat del líder del republicanisme empordanès basat, fonamentalment, en la seva doble etapa d'alcalde de Figueres (gener 1842 i octubre 1854 - juliol 1855). Un revolucionari que fou un alcalde pragmàtic, un gestor honest i eficient, amb unes clares conviccions democràtiques i republicanes.




Imatges de la presentació al Castell de Sant Ferran (18/11/2017) 

Els altres capítols del llibre:
  • Valors naturals i paisatgístics del Castell de Sant Ferran de Figueres. Josep M. Dacosta
  • El capità Massanas. Gerard Bussot i Cristina Ribot
  • El General Marina. Carlos Díaz Capmany
  • Dalí, un soldat de quota. Josep Playà i Maset

dimarts, 19 de setembre de 2017

Crit d'alerta sobre la deriva econòmica i social de l'Empordà

Portada, reportatge i editorial del Setmanari de l'Alt Empordà (19/09/2017), en relació a la conferència Empordà, on vas? de la crisi econòmica a la crisi social (Alfolí de la Sal de l'Escala, 16/09/2017)





Enllaç CANAL 10:

http://www.canal10.cat/video/15080-l-alt-empord-s-la-tercera-comarca-de-catalunya-amb-la-renda-per-c-pita-m-s-baixa