diumenge, 26 d’agost del 2012

Fer política noble, de cervell, no de ventrell


Josep Domingo Pujol, sota el pseudònim de Joan Desclot, descriu a l'alcalde Marià Pujulà en un escrit a l’Empordà Federal del 10 d’abril de 1920 com: “Un home pràctic... encarnava el sentit de l’administració... Fent administració feia política, però política noble, de cervell, no de ventrell...”.
La desafecció dels ciutadans envers la política i els polítics està experimentant una evolució creixent. Des de fa un temps, la política, en general, però començant per la local s'està convertint en un espai on la desqualificació i l'insult predominen per davant dels arguments i del debat d'idees. Només cal veure que passa en molts plens municipals, llegir determinats articles i entrevistes, o navegar per les xarxes socials per a comprovar-ho.

En algunes situacions, pot passar com el pensament de la Mafalda que el pitjor és que l'empitjorament, quan ens pensàvem que s'havia tocat fons, comença a empitjorar.

La dignificació de la política passa, entre altres, pel relleu d'una classe de polítics que, bàsicament, es dediquen a fer política de ventrell. Avui, més que mai, és imprescindible fer política noble, de cervell, no de ventrell.