El Pla director de l'Empordà: la resposta toscana als reptes del segle XXI

Article publicat al Diari de Girona (3 d'octubre de 2012)

Pasqual Maragall va pronunciar una conferència a Figueres a l’any 1986 que va marcar el punt de partida del seu discurs sobre l’Empordà. En aquesta conferència va fer la següent reflexió: “El país pot tornar a créixer, pot sortir d’aquesta situació de crisi en la qual està, i es pot trobar que en el moment de tornar-se a definir per una via de creixement, l’Empordà es decanti cap a una situació especulativa, exemplificada pel que jo en diria un Benidorm, per un urbanisme de densificació, o bé pot fer-ho en un sentit contrari, per un model Toscana, per una comarca densa, però equilibrada”. El Pla director de l’Empordà, aprovat a l’any 2006, pel Govern de Pasqual Maragall amb Quim Nadal de conseller, significa la resposta toscana als reptes de l’Empordà del segle XXI.

 El Pla director de l’Empordà és un bon instrument de planificació territorial que senta les bases per un futur de progrés, ordenat i sostenible. Els seus criteris i objectius defineixen clarament un model de desenvolupament de l’Empordà: 1. Reforçament de la vertebració urbana de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. 2. Protecció del paisatge en tant que factor identitari de l’Empordà i actiu econòmic. 3. Limitació de la segona residència de nova planta. 4. Foment de les activitats econòmiques alternatives al turisme, o de les activitats econòmiques relacionades amb el turisme que no se centrin en la producció immobiliària.

 Amb motiu de la recent celebració del Dia Mundial del Turisme, el president de la Federació d’Hostaleria de les comarques gironines, Antonio Escudero, va defensar la supressió del pla director de l'Empordà per canviar el model turístic i facilitar noves inversions. Escudero va defensar un canvi de model que permeti allargar la temporada turística més enllà del model de sol i platja, i va posar d'exemples Barcelona World i Eurovegas com a “imans” per al turisme. Segons Escudero, el pla director de l'Empordà és un impediment per avançar en aquest sentit: “Ens deixa endarrerits en el segle XVIII i no ens deixa avançar cap al segle XXI.” És a dir, una clara aposta pel model Benidorm, que prioritza la quantitat per davant de la qualitat. Un model que no comparteixo i que significa una reculada en el temps, no al segle XVIII sinó a etapes no gaire llunyanes, on predominava el model del “desarrollismo”, amb l’onada d’urbanisme salvatge, que vol dir, urbanisme densificat i especulació immobiliària. Molts, no volem aquest model per l’Empordà del segle XXI. I sortosament, tampoc és el model que volen molts hotelers empordanesos, que amb el seu treball i el seu esforç són un exemple de compromís amb l’Empordà i en la preservació i promoció de la seva singularitat.

El paisatge representa el gran potencial pel futur de l’Empordà segons les conclusions de les Jornades “l’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic”. Les dues icones amb més projecció internacional, Salvador Dalí i Ferran Adrià, prenen el paisatge empordanès com a referent i són la base d’un projecte de turisme cultural que té en el paisatge el seu marc, amb la voluntat de posar en valor els elements patrimonials i naturals de la mà de la gastronomia.

Aquestes Jornades, han posat en valor que el paisatge és un actiu econòmic per a l’Empordà, amb referents de gran projecció i, també, a partir de realitats quotidianes i tangibles que permeten crear ocupació, fomentar la inserció sociolaboral, conservar i revaloritzar el patrimoni natural i arquitectònic, potenciar sectors productius en l’àmbit agrícola, ramader i forestal i finalment generar sinergies entre la natura, la cultura, els productes de la terra i la seva gastronomia, per a enfortir la singularitat de l’Empordà en la seva projecció com un espai de referència turística mundial i com la gran aposta de model turístic de qualitat.

Un dels valors de l’Empordà és la seva situació geogràfica i estratègica en el marc territorial transpirenenc, que afavoreix la seva connectivitat i evita el seu aïllament. El progrés social i econòmic d’un territori depèn, en gran part, de la seva connectivitat o del seu aïllament. La connectivitat tecnològica, energètica i en comunicacions és imprescindible per a la creació de riquesa i la generació d’ocupació; per a millorar les condicions de vida i de benestar dels ciutadans. El nostre petit País ha de reforçar el valor d’una triple connectivitat: tecnològica, energètica i en infraestructures viàries i ferroviàries, compatibles amb l’Empordà respectuós que creix però que domina el seu creixement i que crea l’horitzó i el paisatge que decideix que vol tenir. Un Empordà sostenible; sostenible ambientalment, però també social i econòmicament.

Com a estratègia de futur, les Jornades han remarcat la necessitat de promoure la declaració de la Reserva de la Biosfera de l’Empordà amb l’objectiu de potenciar una la correcta gestió de totes les àrees protegides, juntament amb el desenvolupament sostenible del territori, que significa comptabilitzar l’activitat econòmica amb la conservació del patrimoni i el paisatge empordanès, potenciant al màxim els seus valors i la seva identitat.

Compromís per l’Empordà, títol del document de conclusions de les Jornades, persegueix la voluntat de consensuar la unitat d’acció de la societat empordanesa en l’establiment de les bases d’un model de desenvolupament sostenible i pel que fa als principals reptes de futur del paisatge com a actiu econòmic de l’Empordà. Un actiu que ha de contribuir a reforçar un desenvolupament sostenible del nostre territori, a partir d’un projecte comú compartit per tothom i amb una mirada en positiu sobre el futur de l’Empordà. 

Enllaç: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/10/03/pla-director-lemporda-resposta-toscana-als-reptes-del-s-xxi/584260.html